El lloc és sempre limitat

“El lloc és sempre limitat, ha estat creat per l’home de cares a una especial finalitat. Les accions, en realitat, només tenen significació en relació a llocs particulars… El nostre llenguatge ho expressa així quan diem que quelcom “te lloc”. Els llocs són metes o focus on experimentem els esdeveniments més significatius de la nostra existència, però també són punts de partida des dels quals ens orientem i ens apoderem de l’espai circumdant... Un món constantment canviant no permetria l’establiment d’esquemes i, per tant, faria impossible el desenvolupament humà. La “identitat”, doncs, està íntimament connectada amb l’experiència del lloc, especialment durant els anys en què es forma la personalitat.”

CHRISTIAN NORBERG-SCHULZ

Una espècie, metre dura la seva vida evolutiva, pot ocupar un espai de l’ordre d’un milió d’anys per terme mig. El seu recorregut en el temps, qualsevol espècie té una història típica i concreta: neix en un territori, s’escampa vers una geografia tan gran com les condicions li permeten i desapareix en diversos indrets d’una regió. Finalment s’extingeix.

L’Ecosistema és sinònim de biòtop i el formen els organismes d’una comunitat, més els factors abiòtics associats amb els quals interaccionen. El nínxol ecològic descriu els papers i associacions d’una determinada espècie en la comunitat de la qual forma part. També és la manera en què un organisme interacciona amb les parts biòtica i abiòtica de l’ambient on viu.
El principi d’exclusió competitiva de G. F. Gause diu que “si dos espècies competeixen per el mateix recurs limitat, una de les dues serà més eficient per utilitzar aquest recurs i controlar el seu accés a ell, de manera que eventualment s’eliminarà a l’altra en situacions en què ambdues passen juntes...”. Aquest principi va donar origen al concepte de nínxol ecològic amb interpretacions errònies, és clar, perquè la paraula “nínxol” té connotacions d’espai, mentre que “nínxol ecològic” significa el paper que desenvolupa l’organisme en el biòtop. La definició més senzilla és que el nínxol és la “professió” de l’organisme, a diferència del seu hàbitat, que és el seu "domicili".
Per tant, la definició ha de ser més complexa doncs comprèn molts més factors que la forma simple en què es "guanyen la vida", les espècies. Es defineix, per altra banda, no només pels organismes que viuen de l’aliment aconseguit, sinó també per el territori geogràfic, dels productes de rebuig, de les estructures i altres característiques vitals.
En realitat, el nínxol ecològic és l’ambient total i la manera de viure de tots els membres d’una determinada espècie d’organismes en l’ecosistema. La seva descripció comprèn factors físics, com els límits de temperatura dins dels quals poden subsistir i els seus requeriments d’humitat; comprendre els factors biològics, com l’índole i la quantitat de recursos nutritius, etc. Això ens farà comprendre aspectes del seu comportament, així com els patrons de moviment i els cicles de l’activitat diaris i estacionals. Per descomptat, només podem estudiar un o dos d’aquests factors a la vegada, però és probable que tots influeixin sobre les interaccions entre els membres d’una espècie i els membres d’altres espècies de la comunitat.