(Il•lustració al poema inèdit del poemari LA POLS DE L'ESCRIPTURA de Pere Bessó.)
«Il y a des suicides - pas tous heureusement! - qui sont des meurtres. Comment peut-on remercier un meurtrier qui s'est choisi comme sa propre victime et qui, comme souvent, en inclut d'autres dans son choix?»
Madeine Gagnon
Em dius que coneixes els llocs antics,
la mar oberta com un dormitori en desordre,
la pell de l’oblit emmurallada,
l’aixopluc del gnom,
l’espill a pany i clau,
la tebiesa llisa de l’ànima en l’empremta
de les mans del nen,
el perfum de la flor que no guanyà
la rosa adventícia,
espera, orgull, vertigen,
sol, flama, desert,
vent carn d’argila,
cercle, cercle, cercle del vòmit,
de l’arena,
de l’ocell,
sol, ala, capciró fregant la traça de seda
a despit de l’os
quan s’enlaira vital l’abraçada inútil,
la impaciència es torna inútil,
nova pedra sísif redona,
en peu la muntanya a les fosques,
vulva ferida,
la ferum coneixes.
1 comentari:
Gràcies, Mon. No podies haver trobat millor imatge per al "sentit" de la sal de l'àngel i el pa àzim, m'has deixat bocabadat, ja que en estos/aquests temps que corren a Gaza i els territoris ocupats pel sionisme i l'Imperi, el poema amb la teua il·lustració guanya tota una altra significació, superadora de la mala sal individual, que eixa/aqueixa sí em pertoca.
Et desitge/o les arrels de la Pau i l'Harmonia, amb el meu català de València.
I que tots els auguris de bona voluntat siguen/siguin realitat per a vós durant l'any que acaba de començar.
Un mimiu, amiga, i, de bell nou, rep tota la meua/meva respectuosa consideració.
Pere Bessó.
Publica un comentari a l'entrada