divendres, 9 de gener de 2009

Hàbilment


“Res no és durador, llevat del canvi; res no és estable, llevat de la mort. Cada batec del cor ens infligeix una ferida, i la vida fora un dessagnar-se etern, si no existís la poesia. Ella ens atorga el que la natura ens refusa: una època daurada que no es rovella, una primavera que no es desfloreix, benaurança sense núvols i joventut eterna.”

LUDWIG BÖRNE



Hàbilment, em cal escoltar
La veu dels grans silencis.
Quan llisquen sota la llum i l’ombra
Amb guspires supremes
Al bell mig de signes tremolosos
Els diàfans atzars.

(Barcelona, 1995)