dimecres, 8 d’octubre de 2008

Ànima de paper


Brisa màgica

vibrant al cel

un vespre.


Ànima de paper:

l'asfalt que retrobo

sense balcó.


Clam i quietud

sota un núvol

vermell de vent.


Cruïlla,

racó,

ombra i batec.


L'estigma

de la incertesa

del penúltim carreró

(llegint Bukowski.)