Emprant tot el desig madur,
vaig deixar la fruita damunt la taula.
Tot d'una, una imatge al mirall: el cos em cremava.
Encara miro els retrats de l'absència:
l'espetec metafòric del plaer,
amb una perspectiva esplèndida.
I em vaig dir, amb la pell humida,
que feria un matí brillant, d'atzar i destí.
Encara me'n recordo del final.
(Dels camins perduts entre els arbres.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada