dissabte, 2 d’agost de 2008

Paisatge amb arbres


Emprant tot el desig madur,

vaig deixar la fruita damunt la taula.

Tot d'una, una imatge al mirall: el cos em cremava.


Encara miro els retrats de l'absència:

l'espetec metafòric del plaer,

amb una perspectiva esplèndida.


I em vaig dir, amb la pell humida,

que feria un matí brillant, d'atzar i destí.

Encara me'n recordo del final.


(Dels camins perduts entre els arbres.)