dilluns, 11 d’agost de 2008

Ídols

ÍDOLS


Aleshores, quan jèiem

abraçats davant la finestra

oberta al pendís d'oliveres (dues

llavors nues dins un fruit que l'estiu

ha badat violent, i que s'omple

d'aire) no teníem records. Érem

el record que tenim ara. Érem

aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,

per la submisa fe de després.

GABRIEL FERRATER



I


Isolada presència

i primigènia llavor

amb cara i ulls...

Sovint em venen preguntes,

preguntes i respostes

amenitzades amb dosi de glaç,

quan planeja la boira

damunt l'epidermis.


II


Subsòl, sentit i atzar

vitrall i renec:

prudència encoratjada

quan és hora d'ajocar les oques

al llit del tafaner

aguaitant el món

i deixar passar les hores

sense ser vist.