ÍDOLS
Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d'oliveres (dues
llavors nues dins un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire) no teníem records. Érem
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per la submisa fe de després.
GABRIEL FERRATER
I
Isolada presència
i primigènia llavor
amb cara i ulls...
Sovint em venen preguntes,
preguntes i respostes
amenitzades amb dosi de glaç,
quan planeja la boira
damunt l'epidermis.
II
Subsòl, sentit i atzar
vitrall i renec:
prudència encoratjada
quan és hora d'ajocar les oques
al llit del tafaner
aguaitant el món
i deixar passar les hores
sense ser vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada