Res que no hagi vist molt abans de les cridòries del buit.
Senzillament, unides per una falsa umbel·la amb cinc pètals blancs, apareixen les flors del crataegus.
Dels ulls, boirosos d'alenades, s'escola un perfum desert que s'acobla en la fosca nit.
Com un prec, els diafragmes s'obren entre els braços encesos de la llum.
(Quan romanen silenciosos els palimpsests.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada