dimarts, 3 de juny de 2008

La pluja lenta del record

Obro la finestra i veig el mar:

una llum de diumenge,

grisa, al finestral de boira.


La pluja lenta

del record


(remullant les flors dormides i les fulles al vent.)


dels diaris esquinçats,

i de les vides curulles que transiten

amb ideals latents,

entre els núvols.


Un despertar, de transparència,

que va més enllà dels ulls

que copsen el blanc

de les ganivetes


(i dels botons d'or i les cosconilles del sotabosc.)