Obro la finestra i veig el mar:
una llum de diumenge,
grisa, al finestral de boira.
La pluja lenta
del record
(remullant les flors dormides i les fulles al vent.)
dels diaris esquinçats,
i de les vides curulles que transiten
amb ideals latents,
entre els núvols.
Un despertar, de transparència,
que va més enllà dels ulls
que copsen el blanc
de les ganivetes
(i dels botons d'or i les cosconilles del sotabosc.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada