Remors

Remors, que cremen els ulls.

 

Seductors enmig d’un laberint

fent passes lentes pel pedregam

de la incertesa. Així és...

 

(Avui, ahir i sempre

fondegen els oceans.)

 

—Quanta foscor!

on tot es fon sense presses

tombant les nits. Remors...

 

Encenalls d’una vida

i d’alenades solituds,

sota un cel que ignora

el camí dels somnis.