FLOR DE NIT
(Pensaments en procés)
dissabte, 8 d’octubre del 2011
Tot oscil·la
Tot oscil•la endavant, endarrere,
endavant, endarrere..., entre xuclamels.
Em guardo curosament un tresor;
tot em sembla diferent i el bosc hostil.
Una papallona xucla nèctars de sucre amarats d’anís,
gronxant-se amb fils de boira buscant ors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada