(Interval de quietud.)
Aturar-se en la immaterialitat de l’ombra
i aprenent sense cap mètode, erràticament,
com el roc que rodola...
amb els llums de la cantonada
i l’etcètera: un cel radiant en nits de lloro
navegant en un mar de coloms.
Escriure, escriure res als marges de pedra seca
paraules inhabitades i pretèrites
(i regar una nadala perquè sí...)
1 comentari:
...Paraules inhabitades i pretèrites, per escriure i descriure ànimes sense límits... Meravelloses paraules...!!!
---
Gràcies Mon, això anima molt, molt! Bones Festes!!!:)))
Publica un comentari a l'entrada