El temps

S’havia fet fosc. (S'escoltaven gemecs de branques esquerdades). La tardor era de color magrana, agafaves esma per guillar. (Alhora...) Tu i els teus miralls eren replecs d’enigma.

Remors

Remors, que cremen els ulls.

 

Seductors enmig d’un laberint

fent passes lentes pel pedregam

de la incertesa. Així és...

 

(Avui, ahir i sempre

fondegen els oceans.)

 

—Quanta foscor!

on tot es fon sense presses

tombant les nits. Remors...

 

Encenalls d’una vida

i d’alenades solituds,

sota un cel que ignora

el camí dels somnis.

 

 

Punt de fuga...

Oferiment

Dorm la nit

Dorm la nit, sense camins.
L'aire és suau, de ponent
aflorant incerteses.

Entre son i vigília