El solc dels dies

 

Algunes  matinades trasbalsen
esterrejant-se de llum
 
El vent tragina cobejança...
Hi han verdets. Verdets farcits de ressaques i de sojorns ennuvolats.
 
Els dies cruixen i l'atzar...
Tot s’omple de quietud.
El solc dels dies...

El temps

S’havia fet fosc. (S'escoltaven gemecs de branques esquerdades). La tardor era de color magrana, agafaves esma per guillar. (Alhora...) Tu i els teus miralls eren replecs d’enigma.

Remors

Remors, que cremen els ulls.

 

Seductors enmig d’un laberint

fent passes lentes pel pedregam

de la incertesa. Així és...

 

(Avui, ahir i sempre

fondegen els oceans.)

 

—Quanta foscor!

on tot es fon sense presses

tombant les nits. Remors...

 

Encenalls d’una vida

i d’alenades solituds,

sota un cel que ignora

el camí dels somnis.

 

 

Punt de fuga...

Oferiment

Dorm la nit

Dorm la nit, sense camins.
L'aire és suau, de ponent
aflorant incerteses.