Amb una mà
gairebé consentida
sacseja les soques
una a una.
I rondina, sempre rondina...
caminant silenciosament
als capvespres amb llum
de diamant.
( La seva
nit inacabada transita entre les fulles d’ un llibre amic, de boscos i miralls.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada