dimecres, 1 d’abril de 2009

Viure sense respostes


“De vegades em semblava que el món s’anava tornant de pedra: una lenta petrificació més o menys avançada segons les persones i els llocs, però de la qual cap aspecte de la vida se’n salvava. Era com si ningú no pogués esquivar la mirada inexorable de la Medusa.

L’únic heroi capaç de tallar el cap de la Medusa és Perseu, que vola amb sandàlies alades; Perseu, que només mira la Gorgona en la imatge reflectida a l’escut de bronze. (...) Per tallar-li el cap sense quedar petrificat, Perseu es val de les coses més lleugeres: el vent i els núvols, i dirigeix la mirada cap allò que només se li pot revelar en una visió indirecta, en una imatge captiva en un mirall.”


ITALO CALVINO



Sobreïx l’eterna pregunta del Tot,
amb un combat sense sentit
fet de converses vanes,
en terra erma.

Sense escatimar esforços
sota un blanc esvanit
els nostres dits dubtosos
esbossen un cel baix.

Vivint sense respostes
en una vall que avui ens uneix
intacta. Quan tanquem els ulls
(cautelosos) de sal, de cendra i de miracle
al buit quotidià.